Historiador?
Si li preguntàrem a Fuster si es considerava un historiador ens diria que no, que no ho pretenia i que optà per l’assaig històric per analitzar, no tant els fets històrics rellevants, del poder, sinó sobretot, la vida cuotidiana, la mentalitat popular, els canals de coneixement, els hàbits de lectura, comportament dels marginats, el que ara anomenaríem l’opinió pública.
És a dir, per a Fuster, l’historiador estudia primordialment la Història, els grans personatges en general. En canvi, ell té preferencia, pel que he llegit, la història de les mentalitats, història sociocultural basada en testimonis particulas, subjectius però representatius dels diversos estaments de la societat.
No volgué ser, doncs, historiador, s’autoproclamava assagista:”aspire a una altra perspectiva de lectura, que és la que brinda el concepte hàbil i subaltern d’assaig”.