ansena's blog

El llibre més emblemàtic de Fuster va ser Nosaltres, els valencians, fou escrit com a resposta explícita al llibre de Vicens, i fins i tot utilitzant una adaptació de l’àntic títol de la Notícia de Catalunya,” Nosaltres els catalans”. La pressió del franquismo obligà alguns homes de lletres que no podien dedicar-se a la política activa a concentrar-se sobre problemas més radicals de l’existència col•lectiva del seu poble. En el pròleg Fuster explica que emprèn la tasca perquè considerava que calia un estudi d’aquest tipus per al País Valencià i que l’escrivia perquè, per raons diverses, no hi havia en aquell moment historiadors i sociòlegs per dur-lo a terme.
Responia, per tant, a un projecte de present: “fer-nos quëstió de la nostra existència com a poble » i sobretot a una « decisió de futur”.

Si li preguntàrem a Fuster si es considerava un historiador ens diria que no, que no ho pretenia i que optà per l’assaig històric per analitzar, no tant els fets històrics rellevants, del poder, sinó sobretot, la vida cuotidiana, la mentalitat popular, els canals de coneixement, els hàbits de lectura, comportament dels marginats, el que ara anomenaríem l’opinió pública.
És a dir, per a Fuster, l’historiador estudia primordialment la Història, els grans personatges en general. En canvi, ell té preferencia, pel que he llegit, la història de les mentalitats, història sociocultural basada en testimonis particulas, subjectius però representatius dels diversos estaments de la societat.
No volgué ser, doncs, historiador, s’autoproclamava assagista:”aspire a una altra perspectiva de lectura, que és la que brinda el concepte hàbil i subaltern d’assaig”.

Joan Fuster, entrà de ple en la polèmica amb Nosaltres els, valencians. Obrí una nova via, almarge de la terminología i dels prejudicis. Calia analitzar l’època en tota la seva complexitat, la producció catalana però també la llatina i la castellana per tenir una idea més exacta i relativa de la producció intel•lectual. Per a ell el problema de la llengua corre sempre pels seus assaigs sociopolítics i literaris, l’obsessionava. El seu projecte principal, malauradament no complert, fou escriure una Història social de la llengua catalana.

Ell constituí un edfici sòlid d’aquest passat, un punt obligat de referència. Davant de tants estudis acumulats de dades. Em pregunte si l’esforç de Fuster per extraure conclusions i hipòtesis de les lectures no pot ser considerat l’esforç d’un historiador reconegut.

En el camp de l’assaig una de les referències més usuals és aquella que està estretament conectada a la persona i a les circumstàncies del propi escriptor com a factor significatiu del seu tipus de discurs, vinculat estretament amb el món de les idees i els pensaments.
Com deia Fuster el trets que enmarcarien la seua tasca assagística: “Precisament, el que més m’atrau de l’assaig és la cautelosa modèstiaa implícita en el seu nom: assajar significa provar, intentar, sense més comprimís que el bon propòsit i el bon sentit”.

Així és com he entés l’obra Nosaltres, els valencians una obra feta amb el més bon propòsit que fer una reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià.

Amb aquest llibre he aprés a tindre-li una gran admiració a Fuster. Crec fermament que ha estat un dels pocs valencians que per damunt del comú intel•lectual valencià ha estat capaç de donar un referent de honradesa intel•lectual a milers de valencians.
Estic segur que el valencianisme li deu alguna cosa més que un homenatge, li deu el fet de existir que ja és molt.
En som un bon grapat de valencians, milers i milers, els que gràcies a Fuster apostem per un País Valencià, per descomptat que més valencià, però també pròsper, sostenible, reivindicatiu, culte i tolerant. Fuster ilumina amb llum pròpia i intensa una actitud de compromís, de sacrifici, d’entrega total a una causa: el redreçament del País Valencià.

Fa uns dies vaig acabar de llegir l’obra de Joan Fuster i m’ha semblat un llibre meravellós. És una obra plena d’implicacions socials i polítiques que expressen l’ideari personal de l’assagista. Per a mi aquest llibre ha sigut el redescobriment del País amb totes les contradiccions i les possibilitats de reconstrucció.
Pense que hem de continuar la seua tasca de fer conciència d’un país Valencià crític, jove i combatiu on Fuster seria el referent necessari de tot el que és progrés, cultura i esperança de futur.
El gran encert d’aquesta obra està en la magnífica autoestima que va proporcionar en uns moments històrics difícils als primers grups intel•lectuals i polítics de l’oposició al franquisme a València. Per això la projecció ciutadana d’aquest llibre fusterià va ser enorme i va fer que molts d’aquestos intel•lectuals parlen d’un País Valencià d’abans i d’un després de Nosaltres els valencians.

Ja fa uns quants dies que he començat a llegir Nosaltres el valencians de Joan Fuster i cada vegada estic més convençuda de haver fet bé l’elecció d’aquest llibre per començar el meu primer blog.

L’unic que tenia clar quan vaig escollir-lo era que volia llegir a Fuster. Després entre les opcions que em donaven vaig decantar-me per Nosaltres el valencians ja que n’havia escoltat molt parlar d’ell i encara no havia tingut l’oportunitat de descobrir-lo. Una altra cosa que va fer que em fixara en aquesta obra va se el seu títol tan suggeridor i encertat.

En aquesta obra Joan Fuster analitza què som els valencians, es fa una anàlisi històrica del poble valencià, què hem fet en el passat i què hem fet en el futur. Està destinada a tot aquell que estiga interessat en conèixer les seues arrels; el com, el perquè i el quan.

Des de aquest blog vull animar a tots aquells companys que no l’han llegit a que ho facen i espere que es queden tan prendats com jo.

Sincerament entre els meus propòsits no havia estat mai el de fer un blog, si no haguera sigut per l’assignatura d’assaig. Però reconec que ara que l’he començat m’agrada la idea de fer-ne un, on puga escriure sobre allò que m’ha fet reflexionar i tindre un lloc on puga plasmar-ho.

El meu blog en concret parlarà sobre l’assaig de Joan Fuster “Nosaltres els valencians”. Pense que és un bon llibre per estrenar-me en un blog ja que ha sigut objecte de polèmica i va crear un fort debat.

Espere que siga del vostre gust.

Bienvenido a Blogs de la Universitat de València. Este es tu primer post. Edítalo o bórralo y luego comienza a hacer blogging!